Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 16 de març del 2024

Dels sants a les commemoracions universals en el calendaris

 


Vivim en una cultura amb uns clars orígens cristians. Durant segles aquesta religió majoritària ha anat treballant el seu ampli poder en la nostra societat. Amb el pas del temps sembla que la cosa hagi minvat, però hi ha partits encara que estan marcats en les seves postures majoritàries com l’avortament o l’eutanàsia en visions cristianes del temes difícilment reconciliables amb altres de sentir contrari.

Estem parlant a Europa però en altres estats més moderns com els Usa han sorgit ja creences religioses inspiren una part del seu electorat. Son les noves religions que recullen una mica de cada cosa per dona respostes a les preocupacions del personal.

Abans teníem sants que es posaven dins el calendari anual i d’aquesta manera anar bastint els festius i laborables per omplir tot l’any. A partir d’aquí el municipi es buscava la festa major quan li bé al municipi dins el calendari agrícola anual i després alguna festa més segons les tradicions per donar  alegria al col·lectiu social.

Ara ja tenim els sants més importants posats al calendari hem d’anar posant dies internacionals. Primer de tot el d’identitat del poble o comunitat autònoma. Després doncs l’1 de maig el dia del treballador i endavant.

Ara de mica en mica s’hauria de posar altres com el dia de la Dona, el dia de la Pau Universal, el dia de les llengües maternes i tantes altres que tenim amagades al calendari de les causes univesals,però clar si en posem tantes hauríem de fer una mica de neteja del calendari actual. Una cosa molt difícil per ara on ningú arriba acords amb ningú per coses que no són d’extrema urgència. Algun dia ho veurem.  Tot arriba pel seu propi pes.

dijous, 14 de març del 2024

Petits grans canvis socials


 

 

  

Les coses  de mica en mica van canviant amb el temps. La manca de temps fa que es vagi imposant altres costums. Cada dia són més les persones que agafen el menú del restaurant i el prenen a casa o  la feina per dinar. Encara que en molts menjadors no vegis molta gent, segur que n’han servit més dels que hi ha allí per prendre a la llar. Els  hi és molt més còmode i més si l’aforament està ple.

En el tema subministraments ara alguns joves ja han passat a la següent fase i ja no busquen la típica barra de bar que es munta a cada concert. Simplement ara la gent ja li dona una altra lectura i va al proveïdor “paki” que té més al costat per comprar el que necessita de menjar i beure i fer les combinacions pertinents. Pagar 5 o 6 euros per un combinat els resulta massa car, llavors si ho treballen bé poden aconseguir el doble a meitat de preu i fer el que vulguin. En els darrers anys en molts bars  i restaurants acabaves pagant car el  parell o tres de glaçons que et posaven perquè gel ocupava quasi el 50 % del líquid global de la combinació i havies de pagar per l’alcohol un preu excessiu.

El transport oficial per aquests nous joves és el patinet que amb per quatre cèntims es poden passejar per tot el municipi amb una velocitat molt més ràpida que el vehicle i la bicicleta. A partir d’aquí és qüestió de vigilar i que no el pispin perquè juntament amb els telèfons mòbils van molt buscats en els mercats negres.

A molts d’aquests joves encara que es passin les 24 hores al mòbil, els hi costa molt fer coses que no siguin el que utilitzen habitualment que controlen a la perfecció,  però si per portar mòbils els fa fes taules d’excel doncs pots trobar-te alguna sorpresa.

Aquest és un món amb altres valors. Un món universal sense banderes ni estats. Poden rebre qualsevol audio,video de qualsevol lloc món. Els seus referents són coneguts en el seu cercle i poca cosa més. Desconeixen moltes coses de les que passen a la societat i viuen en el seu món que de mica en mica van construint paral·lel a la resta.

Aquests joves que pugen potser serà la darrera generació que aprendrà a escriure a mà perquè els que hagin de venir a part de firmar poca cosa hauran de fer amb les dues mans. 

La gent aprofita per anar a comprar els caps de setmana i dies festius. Deixant la resta per treballar i aconseguir diners per poder mantenir el tren de vida i pagar les despeses supèrflues de cada mes. Som esclaus dels caixes i del wifi que necessitem com si fos l’aigua que bevem. Som pobres i els crèdits posen rodes als nostres somnis fins que tenim la notificació d’hisenda.

Seguim endavant entre la sequera i el preu de l’oli. Sempre hi ha alternatives en aquest món consumista que ens obliga a tirar endavant per sobre de tots els entrebancs que se’ns posin.

 

divendres, 8 de març del 2024

Ho volem tot i no tenim res

 




En aquests moments de la nostra societat ens donem compte que ho tenim tot al nostre abast, però si ens trobem en algun petit ensurt resulta que de cop i volta podem passar a no tenir res. No tinc dades oficials, però cada dia hi ha més pisos que s’encenen pe diferents motius fruit algunes  de les noves formes d’aconseguir habitatge. Tu estàs tranquil a casa i de cop i volta veus que ets víctima d’un incendi provocat en algun dels pisos limítrofs amb el teu. Entren les flames i en un no res records i mobles, i altres estris desapareixen de la teva vida en un obrir i tancar d’ulls. No som res. Grans herois que vivim en un quart pis i tenim que anar durant uns dies en cadira de rodes. Aquell dia que havíem de presentar-nos a examen a Tarragona, resulta que han robat els cables del costat de la llum del costat de casa i tindrem l’edifici durant un dia sense subministrament elèctric. El mòbil descarregat ens deixa fora del planeta, no som ningú fins que no torni l’energia elèctrica. Estem aïllats del món, només comunicats per una ràdio amb les seves alcalines fidels.

La nostra integració en la societat de consum ens ha tret capacitat de decisió i poder sobre el nostre entorn més immediat: No controlem ni de bon tros les nostres fons de subministrament que és el que ens dóna força i raó de ser. Sense llum, no som res i sense aigua cosa rai. Cada dia som més vulnerables. Les grans cadenes ho saben i ens converteixen en simples consumidors cada dia amb menys poder encara que tenim molts comandaments a les mans.

dilluns, 4 de març del 2024

El Vendrell està de canvis comercials.



 Doncs res que la Locanda passa  l'Estil. On estava el Primo de la plaça Nova està ocupat aviat per un delegació de la fàbrica del Pernil de la Rambla i a la Francesc Macià, doncs un nou forn de pa franquícia. Aquestes són les novetats amb alguna benzinera nova i un Mc Donalds que sembla que ve definitivament.

diumenge, 3 de març del 2024

El millor regal al paladar, Torclum



 Pel meu aniversari em van arreglar una visita guiada a Torclum on el Josep i l'Ester s'encarreguen de fer el miracle de convetir les olives en oli i sense cap residu i sense cap despesa aconseguint inclús pelet per l'estufa familiar.

Un negoci de dos joves que estiment la terra i van lluitar pels seus fruits i per treure el màxim rendiment a a la nostra terra. Doncs ells de mica en mica va creixent en producció i també es dediquen a fer tasts com el d'avui ja tenen un parell o tres de mesos plens. Un negoci sabent aprofitant el que tenim seguint els consells pares i aportant coses noves.Jo sóc fill de pagès i estic molt orgullós deixar el testimoni de la nostra comarca en aquestes famílies que han sabut trobat el millor camí, poc a poc sense fer escàndol, però treballant dur. El producte que vénen allí es exquisit amb altres varietats com la confitura i la olivarda. Aquest és el preu que toca, ja está bé de vendre vi a preu de sifon que ens ha portat a la ruina. La gen que li han donat el valor que toca al seu producte, són els qui ho han tirat endavant i van fent a molt bon ritme. Són uns referents a la nostra terra. Llàstima que en siguin poc , però no hi ha alternativa

divendres, 1 de març del 2024

La Locanda dei Sapori canvi de lloc al Vendrell


 

Aquesta era una de les preguntes i un dels temes més comentats sobre un dels millors restaurants italians del Penedès, la Locanda dei Sapori, després de 10 anys en aquesta ubicació original del carrer Sant Magí farà el  salt i anirà a on estava el restaurant Estil que després de passar per una altra empresa va tancar definitivament. Molta sort al Davide que ha fet possible aquest restaurant a casa nostra amb més de 10 anys. Un lloc nou, una mica més gran que ja no tindrà les 20 i poques cadires fins ara. Un lloc on s'havia de reservar amb una setmana d'antelació per pillar lloc. On lloc exquisit on menjaves com un Deu amb uns preus raonables. Ningú dona duros a quatre pesstes. Molta sort i endavant allí estarem per donar suport a la nostra gastronomia i que aquest italìa divertit doni vida i i bon gust als nostres paladars durant molts anys. Durant la pandèmia va pencar des del minut zero fent mans i mànigues per conservar el negoci.

Anònims d'Hermini Mampel, interessant


 

Fa molts annys que conec a l'Hermini Mampel de Llorenç i durant unes setmanes exposa al Portal del Pardo un interessant mostra que la podia haver fet qualsevol artista internacional que tomben per aquest món de les arts i que volen dir moltes coses en la seva obra. Doncs ja ho sabeu, en podeu i disfrutar al Portal del Pardo.