Si al Vendrell algú pensava que aquest equip de govern sortiria del domini FCC doncs malament, un cop més s'ha equivocat. El Vendrell és i serà durant uns anys territori de FCC.Ara ha estat la neteja viària, ja tenim la recollida d'escombraries que està per caure. Res que a diferència de Calafell que s'han muntat la seva empresa per perdre menys diners. Aquí anem al de sempre. Ara ho tindrem ampliat. Doncs tindrem ampliat l'escombraire dos cops al mes on ara el veiem un i dos l'any on ara ni passa. Molta tecnologia pel centre de la vila i a la resta que plogui. Florentino Pérez o qui sigui. Tu si que sabes.
QUÈ T'ANAVA A DIR
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dijous, 25 d’abril del 2024
Seguim sota el Domini de FCC Medio Ambiente
Si al Vendrell algú pensava que aquest equip de govern sortiria del domini FCC doncs malament, un cop més s'ha equivocat. El Vendrell és i serà durant uns anys territori de FCC.Ara ha estat la neteja viària, ja tenim la recollida d'escombraries que està per caure. Res que a diferència de Calafell que s'han muntat la seva empresa per perdre menys diners. Aquí anem al de sempre. Ara ho tindrem ampliat. Doncs tindrem ampliat l'escombraire dos cops al mes on ara el veiem un i dos l'any on ara ni passa. Molta tecnologia pel centre de la vila i a la resta que plogui. Florentino Pérez o qui sigui. Tu si que sabes.
Qui mana en un poble?
Passen els anys
i cada dia estic més segur que els polítics de casa nostra tenen tan ínfim el
poder com el de fa unes dècades. Ara el seu objectiu des del dia següent que
prenen possessió del càrrec es tornar a guanyar eleccions per seguir
perpetuant-se en el càrrec.
Aquest fenomen
que és la perversió de la política actual passa en tots els àmbits, des dels
municipi petits fins als grans partits estatals. Potser en els àmbits
municipals més petits encara hi ha un ambient més sanejat perquè els
pressupostos que s’hi mouen són curts i no permeten grans canvis radicals. En
el moment que ja tenim a l’abast la tieta de la Diputació la cosa millora molt
i les possibilitats són immenses. A partir d’aquí la Generalitat és l’altra
autopista que et permet entrar en els grans circuits de la política de casa
nostra encara que no tinguis ni ofici ni benefici.
La política ha
servit que molts dirigents populars, veus del carrer hagin anat escalant fins a
seure a Europa. Alguns ho han fet per mèrits propis i vàlua i consens i altres
ho han anat assolint a base d’anar pujant per sobre dels caps dels seus
contrincants més directes sense cap tipus de mania ni escrúpols.
Enmig
d’aquestes carreres per assolir poder estan els partits que cada dia tenen menys
poder de convocatòria i arriben menys lluny que la seva versió antiga.
Formacions construïdes al voltant d’un líder que en el moment que ha marxat ha
quedat tota l’estructura malmesa i cadascú ha agafat el millor camí.
Partits sense
ideologia ni projecte que només es mouen per la unitat d’Espanya per temes Lgtbiffobics i per la biosfera sense
fer gaire soroll. Dins aquest cistell quasi tot s’hi val sempre que es sàpiga
justifica i no es faci gaire soroll.
Cada dia tenim
més partits i menys polítics. Cada dia tenim menys votants i més
abstencionistes. Cada dia tenim més candidats i menys persones íntegres.
Molts dels
nostres ajuntaments ja no estan manats ni de bon tros pels polítics que de tant
en tant aixequen el braç quan voten el ple. Han caigut en mans de grans
empreses que per un 5% de descompte de la factura els hi ofereixen el que faci
falta. Grans multinacionals amb més diners que no pas el consistori que fan amb
aquests col·leccionistes de deute el que volen per seguir amagant la merda sota
l’estora perquè es vegi tot net i polit.
Uns polítics
sense cap tipus de projecte de poble amb ganes només de grans titulars que
duraran cinc segons i millor que quedin en l’òblit perquè no hi ha fondos per
fer-los realitat.
El nostres
departament estrella, premsa per donar a conèixer totes les meravelles que s’hi
couen al darrera. A partir d’aquí hem d’anar a buscar quines són les
preocupacions de la gent. Si tenim que és seguretat doncs hi aboquem tot el que
tenim per casa i vinga a fer promoció d’unes coses que ni existeixen
legalment ni estan autoritzades pel ple. Però
és igual endavant fins que sembla la tempesta ja ha baixat i ara
entrarem en el tema viu la festa ara que ja es pot sortir i anar fent.
Entre aquestes
empreses i aquests departaments queda tot el pressupost més que repartit al
llarg de l’any. Llavors que passa aquí que hi ha coses tan importants com
manteniment de la via pública que queda per sota de les seves necessitats
actuals, el tema enllumenat està deixat de la mà de Déu. Entres les festes i l’ocupació estem tot l’any entretinguts
perquè cada mig any tinguem sis persones
que entren per una porta després que sis ja toquessin el dos fa uns pocs dies
per la porta del darrera perquè no es vegi.
El més
important de tot, el personal, tractat amb clara diferència entre els uns i els
altres. Tu que ets el protagonista dels nostres informatius, passa que t’ho
arreglem. Tu no surts en les nostres notícies optimistes
doncs ves al jutjat i pregunta. Aquí som fills de la legalitat vigent que hem
adaptat al nostre guió.
Rics i més rics
Som tan rics
que ens passem les hores per trobar l’oferta més barata i la benzinera amb el
preu més econòmic. Som tan rics que el principal poliesportiu que utilitzem és
la via verda que uneix el nucli urbà amb les platges. Som rics dels que busca
carnets i abonaments per intentar pagar el menys possible quan ens hem de moure
amb transport urbà.
Som tan rics
que el primer que preguntem davant un restaurant és a quin preu està el menú.
Rics d’aquells que van entrant per internet per anar comprant on line tot
aquelles coses que et sortiran més cares en una botiga convencional.
Som rics i
apostem pel menú més econòmic d’un seguit de bars.
Aquesta
democràcia no la toca ni Déu. Estem vivint en la dictadura de la misèria, de la
fita de superar el cap de mes. Tot ens torna obedients i submisos fora de la
taula de casa o amb una calcotada amb els amics. Són poques aquelles persones
que es puguin donar el luxe d’estar uns mesos o uns anys sense treballar.
Aquests ja no els interessa fer cap
revolució perquè sembla que ho tenen tot. En canvi en entitats públiques i
privades cada dia són menys els que diuen ja n’hi ha prou i fan vaga. No ja
pels diners que perdran aquells dies sinó perquè se sentiran mal vistos i
aquests somnis de superació i augment de sou es poden veure estroncats per no
seguir les directius del líder espiritual.
Fa uns anys la
gent era pobre, però no depenia tant com ara de moltes comoditats que ens
obliga tenir uns rolls que potser no són necessaris.
Recordo a casa
quan no tením ni telèfon ni cotxe i la veritat és que vivíem i potser més
feliços que ara amb tantes necessitats creades com les tauletes i assegurances
per tot i més.
Abans érem
pobres, però els diumenges potser anàvem a fer un vermut o jugar. Ara que som
rics ens passem el diumenge al matí comprant perquè no tenim temps entre la
setmana entre una cosa i un altra.
La gent no
estudiava tant però sabia més. Ens hem inventat aquest món de titulitis i la
gent cada dia penja més diplomes al passadís de casa i sap menys.
Cada dia tenim
quasi la mateixa oferta cultural que diumenge, però altra banda, per moltes
persones cada dia és dilluns. No parlem dels treballadors que treballen 7 dies seguits amb la setmana amb un
contracte de mitja jornada o en practiques.
Som rics i més
rics quan ens toca en una setmana fer un creuer amb un munt de parades i
arribem a casa exhausts pels horaris que hem fet per aprofitar el temps. Tenim
moltes fotos que ja classificarem.
Som rics i
volem que els nostres nens siguin advocats, però sempre ens recordem de les
minutes que ens passa el mecànic, el lampista i fins el tot el que poda els
arbres. Moltes d’aquestes professions avui en dia donen més les de lliberals de
tota la vida.
Seguim endavant
marcats pels crèdits, l’euribor i les hipoteques que fan que la nostra tingui
cert color, encara que sigui fals i amb quatre gotes marxa.
Seguim endavant
esperant que la mort no ens visiti en la cua d’algun servei d’urgències o al
mig del carrer esperant la reacció humana de les persones.
Aquesta
situació és ideal perquè les apostes polítiques i sindicalistes més arriscades
vagin perdent poder i tot es vagi convertint en una mena de pensament únic amb
petites variants però que difícilment poden posar en qüestió l’essència de tot
plegat perquè aquesta canvíi una mica.
dijous, 18 d’abril del 2024
La política fàcil
La política
fàcil és vendre a baix preu unes poques entrades dels teatres i auditoris per
als col·lectius més vulnerables de la vila. A banda tenir uns detalls amb el
públic assistent com posar unes pantalles amb les diàlegs dels actors perquè
les persones amb problemes de sordesa hi puguin tenir accés amb més facilitat.
Però les
persones que hi podran accedir seran unes privilegiades. Primera perquè a casa
seva s’ha assabentat que ho fan. Segona, saben on tocar per aconseguir els seus
drets i tercera compleixen uns mínims que afavoreixen aquest gaudi.
Ara només ens
cal pensar amb les persones que estan amb aquest col·lectiu i que potser algú
s’ha assabentat i tot, però pels seus recursos no es poden moure de casa perquè
potser no tenen ni papes i no tenen un borrall de la llengua parlada a
l’escenari.
La política
fàcil es donar hores a benestar social per a veure que es pot fer. Però i totes
les persones que no tenen la sort de tenir ordinador, mòbil o wifi per poder-ho fer i o simplement no tenir
ni idea de com entrar en aquesta burocràcia bàsica per aconseguir un pis de
lloguer. Pel camí ens hem deixat molta gent que no arriben a aquests mínims.
Aquest any Jove
Baix Penedès ha complert 30 anys. Jo el conec des de dins i fora. Quan va començar
la seva tasca principal era tenir el carnet d’estudiant, el d’alberguista i anar un parell de cops per temporada a la
neu. Avui en dia aquestes coses es poden aconseguir des de la parada del tren
amb un mòbil i una mica de wifi pública.
S’oblidava dels principals problemes dels joves i estava muntat pel
gaudi de les noves generacions amb el temps aquesta idea inicial ha quedat
obsoleta i s’ha adaptat als nous temps i cada cop es treballa més a favor
d’aquests joves que van sorgint del ramat global i van entrant en la
marginalitat incerta.
Cada dia hi ha
més gent gran aparcada a casa seva perquè les famílies d’abans s’han
desmanegat. Ara ja no tenim les tres generacions sota la mateixa teulada i
mentrestant els fills estudiaven, els pares treballaven i els avis gestionaven
les feines de la llar.
Ara tothom se
les ha de combinar com pugi en una societat que tendeix a pis per persona i
fill. S’han acabat els 4 habitacions amb vistes al mar. Ara el nostre present i
futur és l’àtic amb cuina menjador i petit dormitori.
Els preus pugen
i tothom estira fins el que pot. Doncs al final la cosa salta però toca
aguantar. Els bitllets cada dia es veuen menys i la gent encara que sigui per
comprar llumins per encendre un cigar aposta per pagar amb el mòbil o les targetes
que ho fan tot una mica més controlable.
Per combatre la
resta de coses tenim assegurances que ens poden cobrir quasi tot de la llar,
inclòs els aspiradors que li pots treure més rendiment i allargar la seva vida
útil.
Ens permet fer
petites caramboles amb aquests diners que ens donen per una cosa fora de lloc
abans de temps. Potser no tornarem a comprar una rumba, però podrem renovar
estock de begudes espirituals del menjador.
Pensa que la
societat que es mou és com passa al Vendrell que si fas un acte guay pots
arribar a els 1.000 persones,però que s i saltes esquems pots aconseguir fites
com va pasar amb el de Camela fa un parell d’anys.
Els reptes dels
nous govern es entrar en aquests sectors perquè acabin integrant aquest nova
Vila.
Perquè la gent
practiqui esport ha de tenir preus populars, sinò al final el que fas es donar
vidilla als de la competència.
divendres, 12 d’abril del 2024
El futur de la societat està en el iaios
El futur de la
nostra societat està principalment en els iaios. Aquells que ja esta jubilats
perquè els hi toca. Aquells que tenen 65anys i segueixen treballant 10 anys més
perquè no saben que fer a la vida i aquells que fa 15 anys que es van jubilar i
provenen de les grans empreses que s’han
ant venen a bocins com Telefònica i aviat Renfe que anirem veien trens xinesos
per les nostres vies a meitat de preu que els actuals i ja veurem la
puntualitat.
Només cal
pensar una mica en el col·lectiu que segur anirà a votar les properes eleccions
catalanes i europees? Doncs els iaos de casa nostra seran les persones en
majoria que acudiran fidelment a les urnes a votar. Uns perquè torni Puigdemont
i els altres perquè no aparegui mai en pintura. Però aniran a votar com a
persones que durant molts anys van estar privats de democràcia i ara que tenen
l’oportunitat l’executaran encara que no sàpiguen per on cau Suècia, ells
fidels a la seva cita amb el vestit dels diumenges. Mentrestant aquest fills i
nets passaran olímpicament de les eleccions perquè ja n’estan farts i tips que
els hi prenguin el pèl. Sinó els toca la moral anar a comptar vots, ni
apareixeran per les urnes i els importa
si manen els uns o manen els altres, mentre el transport públic no pugi anem bé
i que no falti el wifi en els llocs públics. Uns avis que són com Europa en
moltes famílies amb les seves ajudes a petits i grans cuidant la canalla,
pagant l’electricitat i donant l’entrada del crèdit pel nou cotxe. Són el
present i futuar de la nostra societat. La resta de la societat sobrevivint.
Els nostres reis amb barrets de palla
E
ls nostres reis amb barrets de palla que proliferan pel Baix Penedès estan preopupats perquè la font de negoci de la comarca està en perill, si un bon dia el mar s'aixeca de mala lluna i es carrega les platges que tenim, cada dia més pobres, en especial a Calafell.
Primer de tot cal no malmetre més el litoral oi l'hem de respectar com .Encara que vulguen fer dunes o altres històries el mar es el gran deu intocable i com més el vigilem més es riura de nosaltres. Cada dia els nostres polítcs tenen menys poder sobre tot plegat
.
dijous, 11 d’abril del 2024
Bona tarda senyores i senyors
Hem vingut aquí
gràcies al seu vot majoritari que ens vareu donar en les eleccions del 2023 hem
vingut a arreglar la vila i que la igualtat, la convivència l’equilibri
territorial siguin els eixos del nostre govern. Per això comptem amb el suport
del PP amb un pacte que varem signar i també de totes les persones i partits
que en qualsevol s’hi vulguin afegir per un Vendrell més obert a tothom. Estem
cada dia més propers al partit únic com passa en algunes democràcies obertes i
participatives més enllà dels Urals.
La nostra
política escolar és inclusiva i gràcies a això només cal veure els centres
educatius concertats de primària i secundària de la comarca com s’han anat
omplint de mica en mica gràcies aquest
inclusivitat global absoluta practicada
a casa nostra perquè no volem deixar ningú fora.
Nosaltres ens
preocupem per petits i grans. Només cal veure la lleugera pujada en la quota
d’esports municipal ho hem rebaixat de 5 a 20 cada mes o potser ho hem pujat,
ja no ho sé, però nosaltres ens preocupem perquè aquests pares i avis que tanta
feina fan en la nostra societat puguin anar per un simbòlic preu de 20 al fer
esport a la piscina. Només cal veure com les forces de seguretat amb un salari lleugerament
superior a les nostres migrades pensions paguen una miqueta més cada mes.
Tothom sap que cobren aquests agents i
més al Vendrell que han de fer hores extres per tenir tots els forats tapats.
Aquests avis
que ja han tornat del cap de setmana gratuït que els hi va prometre
l’optismisme local abans de les passades eleccions municipals. Evidentment tots
no hi han pogut anar i alguns hauran d’esperar a propers anys perquè la mesura
arribi a tot aquest sector de població.
La comarca va
créixer el 2022 un 13,08 % de població neta. La més elevada de Catalunya, per això
ja fa dies que estem treballant per ampliar l’hospital comarcal que ja es va
inaugurar amb els serveis quasi saturats. També estem parlant per augmentar els
serveis membres del cos de bombers i Sem
a la comarca, per donar servei a aquest ingent volum de població que va venint
a les nostres contrades. Ja tenim quasi acabada la nova caserna de la policia
local que aprofita l’estructura d’un casal d’avis a tocar al Marta Mata que
s’ha reconvertit en una nova caserna de la policia amb la unitat canina per fer
front al trànsit d’estupefaents.
Començarem a
treballar amb la creació d’una nova residència d’avis a Coma-ruga per cobrir
les necessitats d’aquest sector de població en la nostra societat. Els avis
estaran més propers a les seves famílies i ampliarem considerablement el nombre
de places públiques al municipi.
L’Illa de
vianants del Vendrell acull tota la Rambla i carrers adjacents és un dels punts
neuràlgics amb noves franquícies que van venint per donar creixement a
aquest important desenvolupament del
nucli del Vendrell, un doctor Robert i una plaça Nova, plena de noves botigues
que fan que el Vendrell cada dia sigui més bonic de viure. Un lloc on qualsevol
dissabte de l’any et pots trobar un concert de música en qualsevol plaça
cèntrica de la vila amb un grup de gent amb els seus gots d’aigua bevent i
bevent fins que el dj li toca parar la festa.
Un Vendrell que
et permet, si vius per Coma-ruga i depèn
com bufi el vent, gaudir del fil musical d’alguna de les discoteques que tenim
a la costa. Sense sortir de casa, ens podem muntar la festa, vigilant que la
policia no confongui el noi de les pizzes amb un ocupa o camell espontani.
Vivint aquí on
de tant en tant s’encén un pis, una nau, una persecució policial. No podem
estar avorrits de cap de les maneres amb una vida tan intensa com la
programació televisiva. Tindrem una parada de l’Ave a l’estació vegueria que
estarà al mig de Vilanova, Vilafranca i el Vendrell. Parlarem català que anirà
augmentant el seu ús entre la nostra població gràcies a les polítiques de les
administracions públiques que cada dia inverteixen més en el català. Alguns
dels nostres polítics més inspirats en el seu salt a la política catalana pot
fer furor a TV3, Catalunya Ràdio, els Mossos i els dissenyadors de logotips.
Només cal esperar l’èxit i la fama entre Puigcerdà i Vinaròs i Seròs i Cadaqués.
Tot va començar a plaçaVella.